| Objectius de l’Arxiu i d’aquesta web L’ Arxiu Musical Massagué, és un fons documental de caràcter privat, fruit del treball personal de bastants anys de dedicació a la recerca, a l’estudi i a la catalogació de dades i documents, relacionats amb els músics catalans, com també amb els vinculats a Catalunya, i la seva música. És bo, que la societat en general i sobretot els qui, d’una o altra manera, estan relacionats amb la música i amb la musicologia, coneguin l’existència d’aquest fons obert als investigadors, estudiosos i historiadors de la música a Catalunya i dels seus protagonistes. ← A partir del menú situat a l’esquerra, podeu consultar diversos continguts procedents de l’arxiu, ara bastant limitats, doncs, aquesta pàgina web està en un procés d’elaboració i actualització que durarà bastant temps. Pel que fa a l’apartat de Músics, dades biogràfiques i comentaris, en una primera etapa s’hi publicaran preferentment dades de músics poc coneguts, amb la finalitat de què es puguin redescobrir i donar a conèixer. |
|
El tercer congrés de la Societat Internacional de Musicologia se celebrà a la Barcelona del 1936 L’any 1936, just tres mesos abans d’esclatar aquella guerra civil que mai no hauria hagut de produir-se, Barcelona tornà, una vegada més, a mostrar aires d’internacionalitat i de modernitat ja que, es convertí en la seu del “III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia”, societat fundada a la ciutat suïssa de Basilea l’any 1927 i, al mateix temps, acollí la celebració del “XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània”. Pel que fa a l’important esdeveniment musicològic, la Revista Musical Catalana del més de març de 1936 comentava: El vinent més d’abril, en les dates compreses entre el 18 i el 25, estaran reunits a Barcelona la majoria dels homes que a Europa esmercen llur activitat en la investigació i l’estudi dels múltiples problemes que el desenrotllament històric de la música presenta. Podem afirmar ja, a hores d’ara, que vindran a la nostra ciutat les més eminents personalitats d’aquesta branca de la ciència humana coneguda amb el nom de Musicologia”. Els congressistes foren una cinquantena i un dels actes públics, annexes al congrés, consistí en la representació al Teatre Tívoli de l’òpera “Una cosa rara” del compositor valencià Vicent Martín i Soler (1754-1806). Ja conclòs el congrés, la mateixa revista en publicà una detallada ressenya al número de maig, malauradament el penúltim d’aquella primera època que, amb continuïtat i amb profusió de treballs musicològics, havia tingut l’inici l’any 1904. De la celebració del “III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia” precisament a Barcelona, se’n desprèn un contingut històric i cultural de gran abast. Cal remarcar, que la musicologia era, en aquella època, una nova ciència que ben aviat s’introduí dins l’esperit de modernitat i d’inquietud cultural que, malgrat tot, es respirava a Catalunya; és important ressaltar que el peoner d’aquesta forma d’estudi científic de la música a l’estat espanyol fou, a finals del segle XIX, Felip Pedrell i Sabaté (1841-1922). Certament, el 18 d’abril i el 18 de juliol de 1936 esdevenen dues dates antitètiques ja que, a partir de la segona es produeix una guerra amb la seqüela d’una llarga dictadura. Les dictadures, entre altres virus, intenten propagar el de l’anticultura però, la cultura i l’entitat d’un poble no es deixen vèncer fàcilment. La musicologia, com tants d’altres aspectes de l’art, de la ciència i de la mateixa vida rebé un fort sotrac; ara però noves generacions d’estudiosos van retornant-li el paper que li correspon. |
