Garreta i Arboix, Juli


Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875
Sant Feliu de Guíxols, 2 de desembre del 1925



Músic i compositor autodidacte




INFORMACIONS BIOGRÀFIQUES I COMENTARIS SOBRE
JULI  GARRETA i ARBOIX
Amb text al fons documental de l’Arxiu

Juli Garreta, vist per Pau Casals
«No conec altre cas comparable al de Juli Garreta.»

«Les sardanes i les obres simfòniques de Juli Gar­reta contenen música de primer ordre, i l’aparició d’a­questa flor boscana, que no havia rebut consells de nin­gú, és com una mena de miracle. En la persona de Garreta hi havia l’embrió d’un gran mestre, un embrió que, per falta d’estudis, d’orientacions, d’un am­bient propici, no es pogué desenvolupar amb la degu­da plenitud. Rodejat de circumstàncies més favorables, aquests genis en potència esdevenen un Beethoven o un Brahms.»

També digué Pau Casals:
«He manifestat diverses vegades per tot el món la meva admiració per la música del gran amic Juli Garreta, i que la qualitat del seu temperament musical era comparable a la dels grans compositors. Vaig adonar-me’n així que vaig sentir alguna de les seves sardanes a la meva casa de Sant Salvador, on venia cada any amb la cobla La Principal de la Bisbal de l’Albert Martí.»

«Meravellat pel sentiment i el talent que hi havia en aquelles obres, vaig encoratjar-lo vivament a seguir component-ne de volada simfònica. Estic content de que ho fes, perquè produí unes obres mestres, que jo vaig presentar amb l’orquestra a casa nostra i a l’es­tranger.»

«El cas d’aquest autodidacte genial ens ha de fer meditar perquè demostra les possibilitats que hi ha en el nostre poble. Garreta, malgrat la seva mort prema­tura, ha deixat a Catalunya una producció exemplar, admirable de frescor, d’inspiració i de ciència.»

Fou Pau Casals qui estrenà la Sonata per a violon­cel i piano de Garreta, el 3 de maig de 1923.


Text extret de les pàgines 226-227 del llibre:

Enric Casals (L’autor ha renunciat als seus drets sobre la present edició)
PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. 
Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries núm.26
Barcelona, 1979
Amb exemplar al fons de llibres i opuscles de l’Arxiu