Alcaraz i Solé, Jordi
Sant Feliu de Llobregat, 1943 Organista i compositor |
Jordi Alcaraz, estudià orgue amb Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, obtenint el títol de professor superior. Perfeccionà la seva tècnica i els seus estudis a Stuttgart, Siena, Praga i Malines (Bèlgica). Estudià composició a Alemanya amb B. Rovenstrunck, ampliant coneixements a Darmstadt i Salzburg. Fou distingit amb el Diploma del Mèrit que concedeix l’Acadèmia Chigiana de Siena, amb el Premi de Música de la Fundación Española de Vocación, amb el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona, amb el Premi de Finalista en el I i III Concurso Nacional de Composición de Música Española de las Cajas de Ahorros i amb el Premio del Ministerio de Educación y Turismo en los Concursos Internacionales de Composición para Órgano de Ávila. Quan morí, era professor d’orgue al Conservatori Superior Municipal de Barcelona.
El Órgano. El llibre de Jordi Alcaraz
Jordi Alcaraz deixà pràcticament enllestit per a publicar el llibre El Órgano, però aquesta publicació no es va produir fins després de gairebé 13 anys. Així doncs, el dia 16 d’abril del 1998 a les 7 de la tarda es presentà a la Sala Enric Morera, del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, en un acte organitzat per aquest, juntament amb l’Associació Catalana de l’Orgue. En nom del Conservatori parlà la seva directora Carme Vila i Fassier i en nom de l’Associació el seu president Bernat Bailbé. L’acte acabà amb la interpretació de Retablo, una mostra de la música que Jordi Alcaraz compongué per a orgue. Estava previst que l’organista Maria Nacy havia d’interpretar-la, però, per indisposició d’aquesta, ho feu l’organista Bernat Bailbé.
El contingut de El Órgano, està estructurat en quatre parts:
I: Presentación del instrumento.
II: Fundamentos sonoros del instrumento.
III: Características sonoras del instrumento.
IV: Evolución historica del instrumento.
Aquest tractat ampli, escrit de manera entenedora i amb nombrosos detalls interessants, pot ser molt útil per als estudiants i estudiosos de l’instrument i també per aquells que se senten encuriosits per descobrir la complexitat, el funcionament i la història de l’orgue considerant que, tant en llengua catalana com castellana, hi ha poca bibliografia sobre l’orgue, al que Mozart considerava com a rei dels instruments.
El Órgano
Jordi Alcaraz
Milenio. Lleida, 1998
Amb exemplar al fons documental de l’Arxiu
L’orgue d’estudi de Jordi Alcaraz
Desprès de la mort prematura de l’organista i compositor Jordi Alcaraz, (1943-1985), el seu orgue d’estudi, es diposità a la capella del Sagrament de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa per voluntat de la seva mare, Anna M. Solé, i demés família. L’instrument és obra de l’orguener establert al Papiol, Gerhard Grenzing, realitzada l’any 1980. Actualment, està situat a la nau principal de la Basílica al costat de l’altar major, sota la mirada de la imatge de Sant Josep.
El dia 22 de novembre del 1987, coincidint amb la festivitat de Santa Cecília, aquest orgue d’estudi fou beneit com a instrument per al servei de la litúrgia per Mn. Ricard Masclans, en aquell temps rector de la parròquia. Tot seguit, tingué lloc una audició musical amb la intervenció del Cor Montserrat, dirigit per Joan Casals, la Schola Cantorum sota la direcció de Josep Figueras – ambdues formacions vocals de Terrassa – i dels organistes Joan Casals i Jordi Gorina. Entre altres obres, se n’interpretaren dues compostes pel mateix Jordi Alcaraz: Us dono gràcies Pare i Retablo.
Xavier Massagué
BIOGRAFIES BREUS |
Història de la Música Catalana Valenciana i Balear. Vol. IX, diccionari, pàg. 32-33
Varis autors. Coordinació: Xosé Aviñoa
Autora de l’article: Begoña Lòpez
Edicions 62, Barcelona, 2003
Amb exemplar al fons documental de l’Arxiu
Historia de la música española. Siglo XX. Vol. VI, pàg 281, 347
Tomás Marco
Alianza Música. Madrid, 1989
Amb exemplar al fons documental de l’Arxiu
68 Compositors Catalans. pàg. 10-12
Associació Catalana de Compositors
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1989
Amb exemplar al fons documental de l’Arxiu
Última actualització: abril del 2020